Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 28 de març de 1931
 
Any I, núm. 1
pàgina 1

Nosaltres Sols! Agrupació adherida a la Unió Catalanista

NOSALTRES SOLS! és, oh joventut catalana!, crit de lluita i d'afirmació doctrinal alhora. Sortim a la palestra no per obrir una nova via a les aspiracions de cordialitat, sinó per reprendre aquell camí iniciat en 1923-1924, el qual considerem, avui, abandonat totalment pels capdevanters de la política catalana. Es, aquella, ruta d'abrandament espiritual que ens ha de menar pels llocs més aspres del camp patriòtic: ho sabem!; però, és, també, aquella ruta la que en moments de pretèrita corrupció nacional ha pogut salvar la dignitat del nostre poble. Aquest, doncs, és el camí que anem a emprendre, investits d'una voluntat decidida capaç d'enfrontar, si cal, l'adversitat del sacrifici.
 

Rizal, de Valera, Gandhi, Sandino i altres patriotes han traçat i seguit la ruta dolorosa, però inexorablement victoriosa. Catalunya –no cal ponderar-ho– no és reflex exacte del mirador de les Illes Filipines ni d'Irlanda ni de l'India, ni de la Nicaragua, com tampoc ho és d'altres pobles que han lluitat i sorgit triomfants; però Catalunya estranya el mateix plet de dignitat que el d'aquestes nacions que foren o resten encara oprimides.

La política catalana, que, en certs moments, semblava iniciada a cercar les solucions visibles al problema catalá, no ha conseguit per al país una sola engruna de llibertat. Quina és la causa d'aquesta fallida? Mireu: la política exigeix transigir amb l'enemic; la transigència porta al pacte, i el pacte polític resta, després a la mercè de la primera espasa barroera. I llavors… oh, llavors!: deserció, covardia, indignitat! Experiment és aquest, molt recent a casa nostra. Per això NOSALTRES SOLS! té el deure de vetllar per aquella fortitud moral consagrada a evitar la davallada ideològica en hores d'una possible crisi política.

L'equilibri entre la doctrina i els procediments ha esdevingut tan desigual, qu l'acció desviadora del veritable sentiment nacional, no és solament perduda, encara, després de finida la primera dictadura espanyola, sinó que, a més, intenta mixtificar l'essencialitat de la nostra Causa. La fallera d'allargar ostensiblement els braços, inclina el cos fins a materialitzar l'esperit. Nosaltres sentim manifesta repugnáncia per aquestes coses. Respectem l'home dintre de la societat; comprenem àdhuc la fòbia catalanista dels nostres enemics; però… us ho confessem: NOSALTRES SOLS! sent un odi racial pels traïdors de casa nostra.

No estem conforme amb les concòrdies i mitges concòrdies presents. Es una realitat històrica que els pobles s'alliberen pel dolor i pel sacrifici. Aquest és el camí que assenyalàrem en 1923, i en ell donarem els primers passos. Fent-hi via, hi hem trobat els naturals obstacles; mes també hem tingut la joia de retrobar-hi el Déu-vos guard germanívol d'ànimes pariones. Estimar –deia Maragall– és abdicar de si mateix; és abandonar-se a la cosa que s'estima. Per amor a Catalunya tenim el deure de sacrificar el que en nosaltres pugui haver-hi d'excellent. Heu-vos ací el nostre lema. Vingui a ell la joventut de Catalunya, embolcallada, en gran part, en l'ombra d'un tèrbol confusionisme!

El camí del sacrifici no es pot dir que hagi fallat a Catalunya; perquè, en realitat, no s'ha emprès encara amb serietat i comprensió. A ell anem, amb el prejudici que una causa no és cosa d'hores ni de dies ni de temps limitat. Tenir fidelitat a la Terra significa consagrar-hi la vida. Parir una llibertat exigeix dolor i sacrifici. Tota la resta són marrades que no condueixen enlloc. No és, doncs, absurda la nostra pretensió; ans bé, obeeix a les lleis naturals i humanes.
 

Som de la Unió Catalanista perquè aquest organisme és l'ànima de la santa intransigència, del sacrifici anònim i de la sinceritat ideològica. Les embranzides polítiques, amb llurs actuacions brillants i espectaculars, van passant. La vella, però ferma Unió Catalanista no considera encara passada la seva hora. Com arbre vell que s'arrela fins al moll de la terra, la Unió Catalanista pot fer cara a tots els oratges. NOSALTRES SOLS! ve a sumar-hi el seu entusiasme, a fi d'unificar i consolidar el nucli integralment català, avui més que mai necessari a Catalunya.
 

La Unió Catalanista, amb el mateix ideari de sempre, representa, encara, la fidel expressió de la nostra espiritualitat. Ella respon al fet natural de llibertat incondicionada. Aquest fet, si més no, és la raó per la qual NOSALTRES SOLS! s'incorpora a l'obra de la Unió Catalanista.

Per damunt de totes les reivindicacions d'ordre econòmic, nosaltres hi plantem el pal de la llibertat espiritual; aquesta llibertat primordial susceptible de servar gelosament totes les altres llibertats humanes. Tot allò que s'hi oposi, vingui d'on vingui, ho considerem com obra reaccionària i, per tant, esclavitzadora.

Catalunya no necessita en aquests moments, ni homes de govern ni homes de facció política; sinó, senzillament, homes que vinguin revestits de la màxima dignitat nacional.

Catalans! Joventut de Catalunya! NOSALTRES SOLS! desplega al vent la seva bandera, al recer de la qual vos crida.

 

NOSOTROS SÓLOS! es, oh juventud catalana!, grito de lucha y de afirmación doctrinal a la vez. Salimos a la palestra no para abrir una nueva vía a las aspiraciones de cordialidad, sino para retomar aquel camino iniciado en 1923-1924, el cual consideramos, hoy, abandonado totalmente por los capitostes de la política catalana. Es, aquélla, ruta de exaltación espiritual que nos debe conducir por los lugares más ásperos del campo patriótico: lo sabemos!, pero es, también, la ruta que en momentos de pretérita corrupción nacional pudo salvar la dignidad de nuestro pueblo. Este, pues, es el camino que vamos a emprender, investidos de una voluntad decidida capaz de afrontar, si procede, la adversidad del sacrificio.

Rizal, de Valera, Gandhi, Sandino y otros patriotas han trazado y seguido la ruta dolorosa, pero inexorablemente victoriosa. Cataluña –no hace falta ponderarlo– no es reflejo exacto del mirador de las Islas Filipinas ni de Irlanda ni de la India, ni de Nicaragua, como tampoco lo es de otros pueblos que han luchado y surgido triunfantes, pero Cataluña extraña el mismo pleito de dignidad que el de estas naciones que estuvieron o aún están oprimidas.

La política catalana, que, en ciertos momentos, parecía enfocada a buscar soluciones visibles al problema catalán, no ha conseguido para el país una sola migaja de libertad. ¿Cuál es la causa de esta falla? Mirad: la política exige transigir con el enemigo, la transigencia lleva al pacto, y el pacto político queda, luego a merced de la primera espada chapucera. Y entonces… oh, entonces!: deserción, cobardía, indignidad! Experimento es este, muy reciente en nuestro país. Por eso NOSOTROS SÓLOS! tiene el deber de velar por aquella fortaleza moral consagrada a evitar la debacle ideológica en horas de una posible crisis política.

El equilibrio entre la doctrina y los procedimientos se ha vuelto tan desigual, que la acción desviadora del verdadero sentimiento nacional, no ha terminado todavía, después de acabada la primera dictadura española, sino que, además, intenta mixtificar la esencialidad de nuestra Causa. El error de alargar ostensiblemente los brazos, inclina el cuerpo hasta materializar el espíritu. Sentimos manifiesta repugnancia por estas cosas. Respetamos al hombre dentro de la sociedad; comprendemos incluso la fobia catalanista de nuestros enemigos, pero… lo confesamos: NOSOTROS SOLOS! siente un odio racial por los traidores de nuestro entorno.

No estamos conformes con las concordias y medias concordias presentes. Es una realidad histórica que los pueblos se liberan por el dolor y por el sacrificio. Este es el camino que señalamos en 1923, y en él se dieron los primeros pasos. Por este camino hemos encontrado los naturales obstáculos; mas también hemos tenido la alegría de reencontrar el fraternal Dios os guarde de almas paralelas. Querer –decía Maragall– es abdicar de uno mismo, abandonarse a lo que se ama. Por amor a Cataluña tenemos el deber de sacrificar lo que en nosotros pueda haber de excelente. Aquí tenemos aquí nuestro lema. Venga a él la juventud de Cataluña, envuelta, en gran parte, por la sombra de un turbio confusionismo!

No se puede decir que el camino del sacrificio haya fallado en Cataluña, porque, en realidad, no se ha emprendido todavía con seriedad y comprensión. A él vamos, con el prejuicio de que una causa no es cosa de horas ni de días ni de tiempo limitado. Tener fidelidad a la Tierra significa consagrarle la vida. Parir una libertad exige dolor y sacrificio. Todo lo demás son rodeos que no conducen a ninguna parte. No es absurda, pues, nuestra pretensión; antes bien, obedece a las leyes naturales y humanas.

Somos de la Unión Catalanista porque este organismo es el alma de la santa intransigencia, del sacrificio anónimo y de la sinceridad ideológica. Los embates políticos, con sus actuaciones brillantes y espectaculares, van pasando. La vieja, pero firme Unión Catalanista no considera todavía pasada su hora. Como árbol viejo que se arraiga hasta la tierra firme, la Unión Catalanista puede hacer frente a todos los vientos. NOSOTROS SÓLOS! viene a sumar su entusiasmo, a fin de unificar y consolidar el núcleo integralmente catalán, necesario hoy más que nunca en Cataluña.

La Unión Catalanista, con el mismo ideario de siempre, representa, aún, la fiel expresión de nuestra espiritualidad. Responde al hecho natural de libertad incondicionada. Este hecho, al menos, es la razón por la que NOSOTROS SÓLOS! se incorpora a la obra de Unión Catalanista.

Por encima de todas las reivindicaciones de orden económico, nosotros plantamos el mástil de la libertad espiritual; esa libertad primordial susceptible de conservar celosamente todas las restantes libertades humanas. Todo lo que se oponga, venga de donde venga, lo consideramos como obra reaccionaria y, por tanto, esclavizadora.

Cataluña no necesita en estos momentos, ni hombres de gobierno ni hombres de facción política, sino, sencillamente, hombres que vengan revestidos de la máxima dignidad nacional.

Catalanes! Juventud de Cataluña! NOSOTROS SÓLOS! despliega al viento su bandera, al abrigo de la cual os convoca.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 11 d'abril de 1931
Any I, núm. 3
pàgina 1

Nosaltres Sols! Visca Catalunya lliure!
[ dibujo de Kaleto = Ángel Fernández Castañer (1889-1932) ]


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 25 d'abril de 1931
Any I, núm. 4
pàgina 1

Nosaltres Sols! Visca Catalunya lliure!


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 9 de maig de 1931
Any I, núm. 6
pàgina 1 y 3

Separatistes!

La Marsellesa no és cant patriòtic català!
La Marsellesa enclou la barra morada!
El morat del penó de Castella!
El morat de la bandera republicana espanyola!
Morat: ensenya d'opressió per Catalunya!
Visquen les quatre barres i l'estel solitari!
Visca Catalunya lliure!
Confederació dels Estats lliures ibérics, sempre! Això és la pau!
Colaboració amb cap Poder Centralitzador, mai! Això fóra la guerra, i no pas per culpa nostra!

 

¡Separatistas!

¡La Marsellesa no es canto patriótico catalán!
¡La Marsellesa incluye la barra morada!
¡El morado del pendón de Castilla!
¡El morado de la bandera republicana española!
¡Morado: enseña de opresión para Cataluña!
¡Vivan las cuatro barras y la estrella solitaria!
¡Viva Cataluña libre!
¡Confederación de Estados libres ibéricos, siempre! ¡Esto es la paz!
¡Colaboración con la cabeza del Poder Centralizador, nunca! ¡Esto sería la guerra, y no por culpa nuestra!

 

La guerra ha començat.
Guerra sorda, però guerra.
L'armistici que representava la Generalitat amenaça trencança.
L'Estatut ja no seran unes clàusules de pau, serà l'ultimátum de Catalunya a Espanya.

 

La guerra ha comenzado.
Guerra sorda, pero guerra.
El armisticio que representaba la Generalitat amenaza ruptura.
El Estatuto ya no serán unas cláusulas de paz, será el ultimátum de Cataluña a España.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 16 de maig de 1931
Any I, núm. 7
pàgina 3 y 4

Catalans! Cal incendiar, calar foc, sí, fer una foguera immensa; però això cal fer-ho amb els cors, amb l'entusiasme, amb la nostra fe patriótica, perquè aquesta pira magnífica porti els resplendors de Catalunya enllà del món.

 

¡Catalanes! Hay que incendiar, prender fuego, sí, hacer una hoguera inmensa, pero eso hay que hacerlo con los corazones, con el entusiasmo, con nuestra fe patriótica, para que esta pira magnífica lleve los resplandores de Cataluña allá del mundo.

Aquí tenéis un episodio heroico de la gesta irlandesa por la liberación de la tierra oprimida
¡Aquí tenéis un episodio heroico de la gesta irlandesa por la liberación de la tierra oprimida!
[ dibujo de Llamp = José Altimira Miramón (1890-1942) ]


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 23 de maig de 1931
Any I, núm. 8
pàgina 3

Joves patriotes! Allisteu-vos a les formacions de «Nosaltres sols!». Vigileu els sospitosos. Que cada un de vosaltres mantingui la disciplina i l'ordre de l'organització com a cosa pròpia. Tothom pot servir la pàtria segons les seves aptituds. El deure és enquadrar-se.

 

¡Jóvenes patriotas! Alistaos a las formaciones de «¡Nosotros solos!». Vigilad a los sospechosos. Que cada uno de vosotros mantenga la disciplina y el orden de la organización como cosa propia. Todo el mundo puede servir a la patria según sus aptitudes. El deber es encuadrarse.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 30 de maig de 1931
Any I, núm. 9
pàgina 1

Commemoració del Corpus de Sang En la reunió preparatòria –celebrada al domicili de la Unió Catalanista– per a organitzar la commemoració del Corpus de Sang, fou nomenada una comissió de delegats per a portar a terme els actes que componen la Diada. Entre les entitats que hi eren recordem «La Falç», Joventut d'Esquerra Republicana, Casal Catalá Martinenc, Associació Catalana d'Estudiants, Centre Català Republicà de Sant Andreu, Pàtria Nova, Estat Català, Palestra, i Nosaltres Sols!

 

Conmemoración del Corpus de Sangre En la reunión preparatoria –celebrada en el domicilio de la Unión Catalanista– para organizar la conmemoración del Corpus de Sangre, fue nombrada una comisión de delegados para llevar a cabo los actos que componen la Diada. Entre las entidades que estaban recordamos «La Hoz», Juventud de Izquierda Republicana, Casal Catalá Martinenc, Asociación Catalana de Estudiantes, Centro Catalán Republicano de San Andrés, Patria Nueva, Estado Catalán, Palestra, y ¡Nosotros Sólos!


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 13 de juny de 1931
Any I, núm. 11
pàgina 4

Patriota!
El teu full de combat és «Nosaltres sols!»
El teu pa espiritual és «Nosaltres sols!»
Per la teva obra d'apostolat, «Nosaltres sols!»
Per la teva fe i la teva voluntat, «Nosaltres sols!»
Per la teva dignitat catalana, «Nosaltres sols!»
Per la llibertat dels homes i dels pobles, «Nosaltres sols!»
Per la Independència de la República Catalana, «Nosaltres sols!»
Per la memòria dels que foren i per la dignitat dels que vindran, «Nosaltres sols!»
Ajuda'l econòmicament en tot el que puguis!

 

¡Patriota!
Tu hoja de combate es «¡Nosotros solos!»
Tu pan espiritual es «¡Nosotros solos!»
Por tu obra de apostolado, «¡Nosotros solos!»
Por tu fe y tu voluntad, «¡Nosotros solos!»
Por tu dignidad catalana, «¡Nosotros solos!»
Por la libertad de los hombres y los pueblos, «¡Nosotros solos!»
Por la Independencia de la República Catalana, «¡Nosotros solos!»
Por la memoria de los que fueron y por la dignidad de los que vendrán, «¡Nosotros solos!»
¡Ayúdale económicamente con todo lo que puedas!


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 27 de juny de 1931
Any I, núm. 13
pàgina 3

La batalla de la llengua

A propòsit d'aquesta campanya que, d'ençà de la proclamació de la República espanyola, s'està desenrotllant en pro de la llengua catalana, és indispensable que si Catalunya vol ésser lògica en la reclamació del seu lliure i propi desenvolupament, en totes les seves manifestacions; ara que s'han romput totes aquelles traves que privaven o limitaven l'ús de la seva parla; ha arribat l'hora en aquest sentit, per demostrar la seva vitalitat.

No és solament el botigueret que ha d'estar obligat a posar els rètols del seu establiment en catalá; no és sols el magatzemista qui ha de servir-se de la llengua catalana per la seva correspondencia i comptabilitat; no és sols el particular que té el deure de relacionar-se, per escrit, en català, amb els seus parents i amics. Avui hi ha raó d'ésser exigent, en les esferes més altes.

Aquelles grans entitats, corporacions i societats de tota mena, establertes a Catalunya, i moltes vegades dirigides per homes significats dintre el catalanisme, avui no tenen excusa; tenen el deure de catalanitzar-se.

Han de desaparèixer els Fomentos, Ateneos, Colegios oficiales, Círculos, Asociaciones, Sociedades Anónimas, Laboratorios, Academias, &c., &c., i transformar-se en Foments, Ateneus, Collegis oficials, &c., &c. Són els poderosos els que han de donar l'exemple, i anar a primer rengle en aquesta reivindicació tan indispensable, si es vol ésser conseqüent.

El dia que les grans empreses i entitats importants de Catalunya practiquin la deguda catalanitat, la batalla de la llengua serà guanyada.

Joaquim Delclòs i Dolç

 

La batalla de la lengua

A propósito de esta campaña que, desde la proclamación de la República española, se está desarrollando en pro de la lengua catalana, es indispensable que si Cataluña quiere ser lógica en la reclamación de su libre y propio desarrollo, en todas sus manifestaciones, ahora que se han roto todas aquellas trabas que privaban o limitaban el uso de su habla, ha llegado la hora en este sentido, para demostrar su vitalidad.
 

No es solamente el tendero quien debe estar obligado a poner los rótulos de su establecimiento en catalán, no es sólo el almacenista quien debe servirse de la lengua catalana para su correspondencia y contabilidad, no es sólo el particular quien tiene el deber de relacionarse, por escrito, en catalán, con sus parientes y amigos. Hay razón hoy para ser exigentes en las esferas más altas.

Aquellas grandes entidades, corporaciones y sociedades de todo tipo, establecidas en Cataluña, y muchas veces dirigidas por hombres significados dentro del catalanismo, no tienen hoy excusa; tienen el deber de catalanizarse.

Deben desaparecer los Fomentos, Ateneos, Colegios oficiales, Círculos, Asociaciones, Sociedades Anónimas, Laboratorios, Academias, &c., &C., y transformarse en Fomentos, Ateneos, Colegios Oficiales, &c., &C. Son los poderosos quienes deben dar ejemplo, e ir en la primera fila en esta reivindicación tan indispensable, si se quiere ser consecuente.

El día que las grandes empresas y entidades importantes de Cataluña practiquen la debida catalanidad, será ganada la batalla de la lengua.

Joaquín Delclós Dols


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 18 de juliol de 1931
Any I, núm. 16
pàgina 1 y 4

Editorial
No votarem l'Estatut
No votarem l'Estatut de Catalunya, per dignitat. De temps, ens hem fet un honor ésser a la palestra per servar la dignitat de la Pàtria esclava. I ara, més que mai, entenem nosaltres que la dignitat del poble catalá té d'aixecar-se per damunt mateix de la realitat. Una Pàtria no és un moment, una anècdota, una hora històrica: hi ha massa segles endarrera i massa segles endavant, perquè es tingui de sacrificar –si això fos possible– a l'oportunitat momentània la vida natural, el fet inexorable d'una nacionalitat secular. Altrament, tres-cents anys d'esclavatge espiritual i material no poden, no deuen ésser compensats en unes tres quartes parts d'una pretenguda justicia i llibertat. Els polítics han fet un Estatut per Catalunya per a Espanya. […] No votarem l'Estatut, perquè és un sarcasme a la Pàtria nostra. La llibertat espanyola és i ha estat sempre una mentida. Repetim que si la República Espanyola fos veritablement liberal, ja des dels primers dies de la seva proclamació fortuita hauria accedit a la nostra autodeterminació, amb la seguretat, llavors, que Catalunya, davant aquella noble lleialtat espanyola, hauria demanat tot seguit entrar en la Confederació de Repúbliques Lliures Ibèriques. Es vol fer entrar Portugal dins aquesta Confederació. I aquest és l'exemple que dóna Espanya?… Després de més de tres-cents anys d'esclavatge, per a Catalunya, sols n'hi havia d'haver un, d'Estatut: la llibertat completa. […]

 

Editorial
No votaremos el Estatuto
No votaremos el Estatuto de Cataluña, por dignidad. Desde hace tiempo, ha sido un honor estar en la palestra para conservar la dignidad de la Patria esclava. Y ahora, más que nunca, entendemos nosotros que la dignidad del pueblo catalán tiene que levantarse por encima mismo de la realidad. Una Patria no es un momento, una anécdota, una hora histórica: tiene detrás muchos siglos y muchos siglos por delante para que se tenga que sacrificar –si esto fuera posible– a la oportunidad momentánea la vida natural, el hecho inexorable de una nacionalidad secular. De otro modo, trescientos años de esclavitud espiritual y material no pueden, no deben ser compensados con tres cuartas partes de una pretendida justicia y libertad. Los políticos han hecho un Estatuto de Cataluña para España. […] No votaremos el Estatuto, porque es un sarcasmo a nuestra Patria. La libertad española es y ha sido siempre una mentira. Repetimos que si la República Española fuera verdaderamente liberal, ya desde los primeros días de su proclamación fortuita habría accedido a nuestra autodeterminación, con la seguridad, entonces, de que Cataluña, ante aquella noble lealtad española, habría pedido a continuación entrar en la Confederación de Repúblicas Libres Ibéricas. Se quiere hacer entrar Portugal dentro de esta Confederación. ¿Y este es el ejemplo que da España?… Después de más de trescientos años de esclavitud, para Cataluña sólo tenía que haber un Estatuto: la libertad completa.

 

El nostre Estatut és la Llibertat Nacional completa.
El nostre Estatut és l'autodeterminació de Catalunya.
El nostre Estatut és República Nacional Catalana.
El nostre Estatut és, primer, ésser lliures, per a pactar, si volem, després.

 

Nuestro Estatuto es la Libertad Nacional completa.
Nuestro Estatuto es la autodeterminación de Cataluña.
Nuestro Estatuto es República Nacional Catalana.
Nuestro Estatuto es, primero, ser libres, para pactar, si queremos, después.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 25 de juliol de 1931
Any I, núm. 17
pàgina 1 y 4

Nosaltres sols!, agrupació, davant l'Estatut
Poble de Catalunya: Dintre pocs dies seràs cridat al referèndum per tal que donis la teva aprovació a l'Estatut que la Generalitat acaba d'enllestir.
Aquest Estatut, en el qual són escrites les lleis directives de la nostra llibertat mutilada, serà presentat a les Corts Constituents d'Espanya; i, allí, aquest Estatut que hauràs fet teu el dia 2 d'agost, podrà ésser discutit, retallat i refusat per homes d'altres terres, perquè en les seves mans encara està el teu futur i la teva sort.
Es per tot això que nosaltres, patriotes catalans, diem que acceptem com a fet democràtic l'Estatut que el poble de Catalunya vulgui dar-se ell mateix, sense renunciar, però, ni un sol moment, els nostres ideals d'independència.
I fem saber al poble de Catalunya que, amb l'Estatut i sense l'Estatut, nosaltres, els nacionalistes radicals catalans, seguirem treballant més decidits que mai, fins assolir la llibertat plena de la nostra Pátria.
N. de la D.– L'agrupació nacionalista radical «Nosaltres sols!» ha tramès a la nostra Redacció la nota precedent, que publiquem tot seguit.

 

¡Nosotros solos!, agrupación, ante el Estatuto
Pueblo de Cataluña: Dentro pocos días serás llamado a referéndum para que des tu aprobación al Estatuto que la Generalitat acaba de terminar. Este Estatuto, en el que están escritas las leyes directivas de nuestra libertad mutilada, será presentado a las Cortes Constituyentes de España, y, allí, este Estatuto que habrás hecho tuyo el día 2 de agosto, podrá ser discutido, recortado y rechazado por hombres de otras tierras, pues en sus manos todavía está tu futuro y tu suerte. Por toso esto nosotros, patriotas catalanes, decimos que aceptamos como hecho democrático el Estatuto que el pueblo de Cataluña quiera darse a sí mismo, sin renunciar, sin embargo, ni un solo momento, a nuestros ideales de independencia. Y hacemos saber al pueblo de Cataluña que, con Estatuto y sin Estatuto, nosotros, los nacionalistas radicales catalanes, seguiremos trabajando más decididos que nunca, hasta alcanzar la plena libertad de nuestra patria.
N. de la D.– La agrupación nacionalista radical «¡Nosotros solos!» ha enviado a nuestra Redacción la nota precedente, que publicamos de inmediato.

 

Catecisme del jove patriota
Considera, fill de Catalunya, que tots els homes de la terra porten en llur naturalesa la forga de la seva raça.
La raça és una mateixa llengua, una mateixa tradició; un art i una ciència propis; una caracterització natural i definida.
La raça la fa la terra.
La terra i la raça són la teva Pàtria.
La Pàtria és com la mare; sols se'n té una.
Una Pàtria i una bandera.
I tu, jove català, quina és la teva Pàtria?
Ah, que l'ànima se't rebel⋅la inculpant-te de tanta vergonya!
Com és que no defenses Catalunya?
Per què no parles ni escrius, sempre que t'és possible, en la llengua que t'ensenyà la teva mare?
Per què no uneixes el teu esforç als teus germans de Pàtria, que lluiten per l'alliberació de Catalunya?
Guaita tots els pobles de la terra, i no en veuràs ni un que tanqui amb pany i clau la seva història i renunciï a la seva llibertat.
Pensa que ets fill d'un poble que era el més lliure del món, i avui jau, las i decaigut, sota el pes embrutidor de les cadenes.
Els teus ulls són un espill fidel de la muntanya, del mar i del cel nostres.
La teva ànima fa sortir, a flor de llavi, la parla catalana, que la terra mare ha plasmat sobre les generacions mil⋅enàries.
No obstant, la teva ànima de català resta embrutida; no totes les cadenes són de ferro.
Fulleja la història, i no facis versos. Sigui amb l'amplitud del teu pit com et mostris als enemics de Catalunya. […]
Occeix el traïdor.
Sigues disciplinat i esperança el triomf final.
El dia de la victòria ja arribarà.
Editat per l'Oficina de Redacció i Propaganda de L'ESTAT CATALA.

 

Catecismo del joven patriota
Considera, hijo de Cataluña, que todos los hombres de la tierra llevan en su naturaleza la fuerza de su raza.
La raza es una misma lengua, una misma tradición, un arte y una ciencia propias; una caracterización natural y definida.
La raza la hace la tierra.
La tierra y la raza son tu Patria.
La Patria es como la madre, sólo se tiene una.
Una Patria y una bandera.
Y tú, joven catalán, ¿cuál es tu Patria?
Ah, ¡que el alma se te rebela inculpándote de tanta vergüenza!
¿Como es que no defiendes Cataluña?
¿Por qué no hablas ni escribes, siempre que te es posible, en la lengua que te enseña tu madre?
¿Por qué no unes tu esfuerzo a tus hermanos de Patria, que luchan por la liberación de Cataluña?
Mira todos los pueblos de la tierra, y no verás ni uno que cierre con llave su historia y renuncie a su libertad.
Piensa que eres hijo de un pueblo que era el más libre del mundo, y hoy yace decaído, bajo el peso embrutecedor de las cadenas.
Tus ojos son un espejo fiel de la montaña, del mar y del cielo nuestros.
Tu alma hace salir a flor de labio, el habla catalana, que la tierra madre ha plasmado sobre las generaciones milenarias.
Sin embargo, tu alma de catalán permanece embrutecida, no todas las cadenas son de hierro.
Hojea la historia, y no hagas versos. Que sea con la amplitud de tu pecho como te muestres a los enemigos de Cataluña. […]
Mata al traidor.
Espera disciplinado y esperanzado el triunfo final.
El día de la victoria ya llegará.
Editado por la Oficina de Redacción y Propaganda de EL ESTADO CATALA.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 1 d'agost de 1931
Any I, núm. 18
pàgina 1 y 2

Si demà el poble de Catalunya hagués de votar una declaració d'independència, el Referèndum obtindria els mateixos vots i més encara que se n'obtindran demà.

 

Si mañana el pueblo de Cataluña tuviera que votar una declaración de independencia, el Referéndum obtendría los mismos votos y aún más de los que se obtendrán mañana.

 

Qui ha de donar llum dona fum
Senyors regidors del nostre consistori que encara no tenen els rètols en català, a les seves botigues, als seus domicilis públics:
ALEXANDRE BULART I RIALP
JAUME VACHIER I PALLÉ
JOSEP CABRÉ I GELABERT
FREDERIC BRASÓ I VILARET
P. HUGUET I PUIG DE RAJOLS
DAVID FERRER
DR. S. ARMENGOL DE LLANO
JOSEP NONELL
LLUÍS COMPANYS
EUSEBI BERTRAND I SERRA
Carrer Trafalgar, 48
Tots els rétols en castellá.
Figures del Catalanisme militant, que encara no tenen els rètols en catalá.
¿Fins quan ha de durar aquesta vergonya?

 

Quien debe dar luz ofrece humo
Señores concejales de nuestro consistorio que aún no tienen los rótulos en catalán, en sus tiendas, en sus domicilios públicos:
ALEJANDRO BULART RIALP
JAIME VACHIER PALLÉ
JOSÉ CABRÉ GELABERT
FEDERICO BRASA VILARET
P. HUGUET PUIG DE BALDOSAS
DAVID FERRER
DR. S. ARMENGOL DE LLANO
JOSÉ NONELL
LUIS COMPANYS
EUSEBIO BERTRAND SERRA
Calle Trafalgar, 48
Todos los rótulos en castellano.
Figuras del Catalanismo militante, que todavía no tienen los rótulos en catalán.
¿Hasta cuándo va a durar esta vergüenza?


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 29 d'agost de 1931
Any I, núm. 22
pàgina 2

Vademècum Nacionalista

«La vida nacional d'un poble s'extingeix des que ella és inoculada a una vida estrangera. Aleshores la nació mor, és occida, és anorreada, i aquell poble és esborrat de la llista de les nacions.» FICHTE.

«La nacionalitat persisteix com a sediment de vida social, malgrat les seguides variacions del dret constituït i malgrat el seguit trasbalsament de les races.» Dr. MARTÍ I JULIÁ.

«Les nacionalitats no moren mai; tard o d'hora elles triomfen contra la més dura opressió.» A. MÉRIGNHAC.

«Perseguir en comú el desenvolupament d'una persona moral i d'una psicologia col⋅lectiva, és la característica del principi de les nacionalitats.» E. BAIE.

«Sols l'individu degenerat o els pobles degenerats no senten la dignitat de llur personalitat, i l'estrafan.» Dr. MARTÍ I JULIÁ.

«El geni d'un poble està en la seva manera de sentir. Els fets socials no fan més que manifestar-la. Per tant, si nosaltres els belgues estimem tant les nostres formes nacionals, és que, per cada poble, les formes nacionals respectives representen la seva veritat particular.» E. BAJE.

«Com més l'home es compenetra del geni de la seva Pàtria, més concorre a l'harmonia del globus.» MICHELET.

Catalunya sent la dignitat de la seva personalitat moral, i vol existir. Per a existir un poble, només hi ha una sola manera de real existència: reingressar⋅lo a la llista de les nacions civilitzades. Catalunya per a la Humanitat; aquest és el gran mot d'ordre. «NOSALTRES SOLS!»

 

Vademécum Nacionalista

«La vida nacional de un pueblo se extingue desde que ella es inoculada a una vida extranjera. Entonces la nación muere, es asesinada, es aniquilada, y aquel pueblo borrado de la lista de las naciones.» FICHTE.

«La nacionalidad persiste como sedimento de vida social, a pesar de las continuadas variaciones del derecho constituido y pese a los continuados trasvases de las razas.» Dr. MARTÍ Y JULIÁ.

«Las nacionalidades nunca mueren; tarde o temprano triunfan frente a la opresión más dura.» A. MÉRIGNHAC.

«Perseguir en común el desarrollo de una persona moral y de una psicología colectiva, es la característica del principio de las nacionalidades». E. BAIE.

«Sólo el individuo degenerado o los pueblos degenerados no sienten la dignidad de su personalidad, y la corrompen.» Dr. MARTÍ Y JULIÁ.

«El genio de un pueblo está en su forma de sentir. Los hechos sociales no hacen más que manifestarla. Por tanto, si nosotros belgas amamos tanto nuestras formas nacionales, es porque, para cada pueblo, las formas nacionales respectivas representan su verdad particular.» E. BAJE.

«Cuanto más se compenetra el hombre con el genio de su Patria, más concurre a la armonía del globo.» MICHELET.

Cataluña siente la dignidad de su personalidad moral, y quiere existir. Para existir un pueblo, sólo hay una sola manera de real existencia: reincorporarlo a la lista de las naciones civilizadas. Cataluña para la Humanidad, este es la gran consigna. «¡NOSOTROS SOLOS!»


Nosaltres Sols!
Barcelona, divendres, 11 de setembre de 1931
Any I, núm. 23
pàgina 2

Sabem que de la Generalitat han sortit ordres oficioses perquè en l'11 de setembre «no surtin» banderes estelades i llaços separatistes. Sàpiga qui ho hagi de saber que quan la «Lliga Regionalista» tenia la quasi hegemonia de la política catalana, els separatistes actuaren com cregueren convenient, encara que mai no es coaccionà els catalanistes radicals, i que ara aquests faran el que tinguin per convenient, d'acord amb la seva consciència de patriotes. El que no faran serà posar la nostra bandera al costat d'aquella que simbolitza encara l'esclavatge de la nostra terra.

 

Sabemos que de la Generalitat han salido órdenes oficiosas para que el 11 de septiembre «no salgan» banderas esteladas y lazos separatistas. Sepa quién lo tenga que saber que cuando la «Lliga Regionalista» tenía casi la hegemonía de la política catalana, los separatistas actuaron como creyeron conveniente, aunque nunca se coaccionara a los catalanistas radicales, y que ahora estos harán lo que tengan por conveniente, de acuerdo con su conciencia de patriotas. Lo que no harán será poner nuestra bandera junto a aquella que aún simboliza la esclavitud de nuestra tierra.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 19 de setembre de 1931
Any I, núm. 24
pàgina 3

La revolució francesa i Catalunya
«Cal assajar de fer de Catalunya una petita República independent, inspirant-li la fermesa republicana i el geni de la llibertat. Que trenqui les cadenes que l'oprimeixen i la uneixen a les moixigangues espanyoles pels seus tractes comercials.» (Paraules del Convencional Couthon al Comité de Salut Pública.) (París, 7 Pradial, Any II. 26 maig 1794.) (Aulard, t. XIII, p. 760.)
La revolució espanyola i Catalunya
«Si tot l'Estatut hagués tingut la sort de no tocar res de la Constitució, l'acte de recollir-lo de les vostres mans hauria estat un acte purament protocol⋅lari i mecànic; però això hauria pogut ésser interpretat com el gest del que lo recull tot, per no donar res.» (Discurs de Alcalà Zamora, en ésser-li lliurat l'Estatut.)

 

La revolución francesa y Cataluña
«Hay que tratar de hacer de Cataluña una pequeña República independiente, inspirándole la firmeza republicana y el genio de la libertad. Que rompa las cadenas que la oprimen y la unen a los mojigatos españoles por sus tratos comerciales.» (Palabras del Convencional Couthon al Comité de Salud Pública.) (París, 7 Pradial, Año II. 26 de mayo de 1794.) (Aulard, t. XIII, p. 760.)
La revolución española y Cataluña
«Si todo el Estatuto hubiera tenido la suerte de no tocar nada de la Constitución, el acto de recogerlo de sus manos habría sido un acto puramente protocolario y mecánico, pero eso habría podido ser interpretado como el gesto del que lo recoge todo, para no dar nada.» (Discurso de Alcalá Zamora, al serle entregado el Estatuto.)


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 17 d'octubre de 1931
Any I, núm. 28
pàgina 4

Declaracions del dret de les nacions
Les principals autoritats en Dret Internacional del nou món, reunides al Congrés Panamricá celebrat a Washington, el 6 de gener de 1916, a l'Institut de Dret Internacional, formularen la següent Ponència, d'una amplitud de mires i d'una precisió de conceptes que ve a constituir, per excellència, la Declaració del Dret de les Nacions.
 
I
Tota Nació té el dret d'existir: de protegir i conservar llur existència; mes aquest dret no implica ni justifica l'acció de l'Estat per a qué protegeixi o conservi sa existència, per la comissió d'actes illegals contra Estats innocents o que no han causat ofensa.
II
Tota Nació té el dret de sa independencia en el sentit que té el dret a la persecució de la felicitat i està lliure per desenrotllar-se sense la intervenció o el control d'altres Estas, sempre que, en fer-ho, no infringeixi els justos drets d'altres Estats.
 
III
Tota Nació, en llei i davant la llei, és igual a qualsevol altra nació de les que composen la Societat de les Nacions; i totes les nacions tenen el dret de reclamar i d'assumir, entre les potències de la terra, l'Estat separat i igual a què els donen dret les lleis de la Natura.
IV
Tota Nació té dret a cert territori dintre els límits definits i exercir jurisdicció exclusiva dintre d'aquell territori i envers les persones que allí es trobin siguin nadiues o estrangeres.
V
Tota Nació que tingui dret a un dret d'acord amb la llei de les Nacions, té el dret que aquest dret li sigui respectat i protegit per totes les altres nacions, puix el dret i el deure són correlatius, i tothom té el deure de no violar el dret d'un altre.

 

Declaraciones del derecho de las naciones
Las principales autoridades en Derecho Internacional del nuevo mundo, reunidas en el Congreso Panamericano celebrado en Washington, el 6 de enero de 1916, en el Instituto de Derecho Internacional, formularon la siguiente Ponencia, de una amplitud de miras y de una precisión de conceptos que viene a constituir, por excelencia, la Declaración del Derecho de las Naciones.
I
Toda Nación tiene el derecho de existir: de proteger y conservar su existencia; mas este derecho no implica ni justifica la acción del Estado para que proteja o conserve su existencia, por la comisión de actos ilegales contra Estados inocentes o que no han causado ofensa.
II
Toda Nación tiene el derecho de su independencia en el sentido que tiene el derecho a la búsqueda de su felicidad y ser libre para desarrollarse sin intervención ni control de otros Estados, siempre que, al hacerlo, no infrinja los justos derechos de otros Estados.
III
Toda Nación, en ley y ante la ley, es igual a cualquier otra nación de las que componen la Sociedad de las Naciones; todas las naciones tienen derecho a reclamar y asumir, entre las potencias de la tierra, el Estado separado e igual a que les dan derecho las leyes de la Naturaleza.
IV
Toda Nación tiene derecho a cierto territorio dentro de límites definidos y ejercer jurisdicción exclusiva dentro de ese territorio y hacia las personas que allí se encuentren sean nativas o extranjeras.
V
Toda Nación que tenga derecho a un derecho de acuerdo con la ley de las Naciones, tiene derecho a que este derecho le sea respetado y protegido por todas las demás naciones, pues el derecho y el deber son correlativos, y todo el mundo tiene el deber de no violar el derecho de otro.


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 14 de novembre de 1931
Any I, núm. 32
pàgina 2

Josep Genovès Moles · Pro-Catalunya Lliure
Las causas de nuestro aniquilamiento nacional. Ignorancia


Nosaltres Sols!
Barcelona, dissabte, 21 de novembre de 1931
Any I, núm. 33
pàgina 3

Josep Genovès Moles · Pro-Catalunya Lliure
Les causes del nostre anorreament nacional. Barreja de sangs
[ Las causas de nuestro aniquilamiento nacional. Mezcla de sangres ]

 
[ Traducciones realizadas por el PFE. ]

Imprima esta pagina Informa de esta pagina por correo

www.filosofia.org
Proyecto Filosofía en español
© 2012 www.filosofia.org
 
1930-1939
Hemeroteca