Filosofía en español 
Filosofía en español

Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura

Discreta reunión en casa de Fernando Chueca Goitia

Toledo, 26-28 de noviembre de 1965


Un año después de la reunión en casa de Félix Millet (La Ametlla del Vallés, 5-6 de diciembre de 1964), la Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura organizó un nuevo y discreto encuentro que se celebró en Toledo, en casa del arquitecto Fernando Chueca Goitia, del viernes 26 al domingo 28 de noviembre de 1965. Dos de las sesiones más comentadas fueron la ponencia del joven economista Ernesto Lluch Martín sobre la balanza comercial y fiscal de Cataluña respecto del resto de España, y la presentación que el filólogo catalanista Antonio Badia Margarit (catedrático entonces, por cierto, de Gramática histórica de la lengua española) realizó de una encuesta que mostraba la pérdida de importancia de la lengua catalana en la cada vez más castellanizada ciudad de Barcelona. Repitieron la mayor parte de los asistentes a la tenida de 1964, y se incorporaron otros nuevos: por ejemplo Sergio Vilar Báguena por la parte catalana, el gallego Domingo García Sabell, Rafael Lapesa Melgar, Enrique Tierno Galván, o el valenciano Vicente Ventura Beltrán.

Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 de noviembre de 1965
Reunión organizada por la Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 noviembre 1965. De pie, izquierda a derecha: Antonio Badía Margarit (1920), Ernesto Lluch Martín (1937-2000), José Luis López-Aranguren (1909-1996), Fernando Baeza Martos (1920-2002), Enrique Tierno Galván (1918-1986), Juán Reventós Carner (1927-2004), Dionisio Ridruejo Jiménez (1912-1975), Vicente Ventura Beltrán (1924-1998), José Antonio Maravall Casesnoves (1911-1986), Domingo García-Sabell (1908-2003), Mauricio Serrahima Bofill (1902-1979), Rafael Tasis Marca (1906-1966), Jorge Carbonell Ballester (1924-2016), Mariano Manent Cisa (1898-1988), Pablo Martí Zaro (1920-2000), Rafael Lapesa Melgar (1908-2001), Paulino Garagorri Herranz (1916-2007), Lucas Beltrán Flórez (1911-1997), José Benet Morell (1920-2008) y Lorenzo Gomis Sanahuja (1924-2005); agachados y sentados: Sergio Vilar Báguena (1935-1998), José María Castellet (1926-2014), Fernando Chueca (1911-2004) y Víctor Hurtado Martí (1906-1989).

Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 de noviembre de 1965
Reunión organizada por la Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 noviembre 1965. Izquierda a derecha: Paulino Garagorri, José Antonio Maravall, Enrique Tierno Galván, Lorenzo Gomis, Fernando Chueca, Víctor Hurtado, Sergio Vilar, José Benet, Aranguren, Martí Zaro y Juán Reventós.

Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 de noviembre de 1965
Reunión organizada por la Comisión española del Congreso por la Libertad de la Cultura, Toledo, 26-28 noviembre 1965. Izquierda a derecha: Ernesto Lluch, Vicente Ventura, Castellet, Sergio Vilar y Juán Reventós.

* * *

1965 «5-10 de desembre de 1965. Del 26 al 28 de novembre vaig anar a Toledo per participar en les converses entre intel.lectuals catalans i castellans, iniciades l'any passat a l'Ametlla, a can Fèlix Millet –on no vaig ésser convidat, amb gran sorpresa d'alguns i, sobretot, de l'Aranguren, el qual vaig haver de dir per carta que ja li ho aclariria i que després, parlant, li vaig contar el punt de fricció que hi ha hagut sempre en les relacions entre en Fèlix y jo.
Enlluernats per la casa d'en Fèlix a l'Ametlla, la van convocar a la mena de palau que s'ha reconstruït a Toledo l'arquitecte Fernando Chueca Goitia. Els organitzadors eren lligats amb un d'aquells organismes internacionals –per “la llibertat de la cultura”– que té a veure amb les revistes Preuves i Cuadernos, segons tinc entès: el representen en Víctor Hurtado a París, a Madrid en Pablo Martí Zaro –antic funcionari acomiadat després de la feta de Munic– i a Barcelona en Marià Manent, que va insistir molt perquè hi anés. I hi vaig anar.
Ho preveia per les paraules d'en Manent, però ho vaig observar, allí, tot seguit. M'esperaven, i fins amb una certa expectació. No sé ben bé per què, però era evident. […]
Aleshores, ens vam trobar tots a una agència de la plaça d'Orient per agafar l'autocar cap a Toledo. Allí em vaig adonar de l'expectació que deia. A l'hora de marxar, en Martí Zaro em va quasi obligar a anar en cotxe, amb en Dionisio Ridruejo, en Fernando Chueca i ell, i això era, visiblement, una distinció –quasi dolia deixar els altres a l'autocar–, i no va ésser la darrera prova que en vaig tenir. Vam posar a un hotel modestet –Carlos V, em sembla–, que es veu que és el millor de Toledo… La comitiva catalana –deixant a part el Víctor Hurtado, que hi anava des de París i com a delegat per a tot Espanya– la formàvem en Marià Manent, el pare Batllori –que només hi va ésser el primer dia–, en Tasis, en Benet, en Badia Margarit, en Castellet, en Llorenç Gomis, en Jordi Carbonell, en Joan Reventós i aquel xicot jove que es diu Ernest Lluch; a més, vingut de Madrid mateix, en Lluc Beltran. De València esperàvem en Joan Fuster, però no va venir, i el que hi era era en Vicent Ventura, a qui jo vaig conèixer –i descobrir– allí. També havia de venir de Barcelona en Joan Sardà i Dexeus, que havia cooperat a la ponència d'en Lluch, i en Fèlix Millet –principalment, en tant que amfitrió de l'any abans–, però eren de viatge, o cosa així. Dels gallecs hi havia un doctor García Sabell. I del “castellans”, a part de Pablo Martí Zaro –delegat de l'organització–, hi havia l'Aranguren i en Tierno Galván –els dos catedràtics destituïts–, en Ridruejo, en J. A. Maravall, en Lapesa –valencià, i secretari de la Real Academia de la Lengua–, en Fernando Chueca, arquitecte –i amfitrió per a les reunions–, en Garagorri de la Revista de Occidente, i un tal Díez del Corral, del mateix grup, que va a venir l'últim dia i no el vaig conèixer gaire (* Fora d'en Martí, Tierno Galván i Ridruejo, els que fins ara he dit són tots del grup de la Revista de Occidente). Dels xicots més joves, Carlos Brú i Fernando Baeza eren del grup monàrquic d'en Gil Robles, i Sergio Vilar no sé ben bé de quin és, però parla català poc o molt, i escriu a Destino, i a altres llocs. I ara no en recordo cap més, però diria que me'n deixo algun; així, a cop d'ull, i per la colla que recordo, a la taula de conversa i a l'hotel, diria que érem més.
És el mal, ja ho sé, de no prende les notes de seguida. Però això que jo escric no és cap diari ni té cap finalitat “històrica” ni d'ésser “escrit per a l'ús d'historiadores”. Ho escric per a mi i com a cosa meva. Content jo, content tothom. […]
Les reunions, les vam tenir a can Chueca, que de mica en mica ha anat comprant i refent, a peces, un palau que havia quedat barrejat en una massa d'edificis de lloguer. I només vull recordar que, el dia que ell ens va donar un vermut a casa seva –amb la muller– i érem a un terrat d'on hi ha una superba vista sobre la ciutad, coronada per la catedral, em va dir: “¿Qué efecto le produce Toledo?” i que jo li vaig respondre: “Nunca me había sentido tan lejos de mi tierra.” I ell, rient, va dir: “¡Pero si yo vivo en Toledo y me sucede lo mismo!” No sé ben bé d'on és ell, però tinc entès que, de fet, és madrileny i, en tot cas, descendent o familiar del músic madrileny del “género chico”. És un home cordial, alegre en el tracte, i d'una erudicio artística de primer ordre. […]
Els punt essencials de les converses van ésser una ponència d'Ernest Lluch sobre la balança comercial de Catalunya amb la resta d'Espanya i el que en podríem dir la “balança fiscal”, i una altra d'Antoni M. Badia i Margarit sobre una enquesta que ha fet per aclarir la situació del català a la ciutat de Barcelona.» (Maurici Serrahima Bofill [1902-1979], Del passat quan era present, IV (1964-1968), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2005, volumen 4, págs. 235-239.)

1984 «En solidaridad con los catedráticos expulsados y a la vez para tratar de los problemas generales de la oposición a la dictadura se hizo una reunión en Toledo, exactamente en el cigarral del arquitecto Fernando Chueca, los días 26, 27 y 28 de noviembre de 1965, a la que asistieron representantes políticos y culturales de casi todas las tendencias: además de Aranguren y Tierno, estaban presentes Ridruejo, García-Sabell, Reventós, el padre Batllori, Lapesa, Ernest Lluch, Benet, Castellet, Díez del Corral, Sergio Vilar, &c.» (Sergio Vilar, Historia del antifranquismo 1939-1975, Plaza & Janés, Barcelona 1984, pág. 347.)

1988 «Esta manera de ser se puso asimismo de relieve en sus actividades cívicas, las menos conocidas de su personalidad. También tuve el privilegio de participar con él en algunos de estos quehaceres, especialmente en una reunión clandestina que duró varios días, en la que participaron 30 intelectuales y dirigentes políticos antifranquistas: entre ellos se encontraban Josep Benet, Joan Reventós, Dionisio Ridruejo, Enrique Tierno Galván, Jordi Carbonell, Domingo García-Sabell, Josep María Castellet, Ernest Lluch, José Antonio Maravall, Rafael Tasis, Aranguren, etcétera. La reunión tuvo lugar en el cigarral del arquitecto Fernando Chueca en Toledo durante los días 26, 27 y 28 de noviembre de 1965. Los más optimistas o utopistas entonábamos entonces una especie de coplilla que decía: “Se armará en el cigarral / la revolución social”, dicha ciertamente de forma algo irónica, como para controlar alguna inclinación hipotéticamente demasiado utópica.» (Sergio Vilar, «La vida y la muerte plenas de armonía» [necrológica de Mariano Manent], El Periódico, Barcelona, sábado 26 de noviembre de 1988, pág. 41.)

gbs