Filosofía en español 
Filosofía en español


Pro-Catalunya Lliure

Josep Genovès Moles

Les causes del nostre anorreament nacional

[ Las causas de nuestro aniquilamiento nacional ]

Barreja de sangs

Hi ocupa també un lloc gens menyspreable al Catáleg Psíquic-Fisiològic que esbossem.

Sense voler ofendre ni molestar gens els homes, li hem de donar cabdal importáncia. Deixant de banda honroses i raríssimes excepcions, veurem que l'individu de sang catalana-castellana (en el més ample sentit) és híbrid, infecund, com no pot per menys d'ésser. No és ni catalá ni espanyol. No avorrirá Catalunya, però no l'estimará tampoc. Ni estimará la nostra senyera, ni deixará d'estimar-la.

I això en els dos casos. El de matrimoni d'un catalá amb una espanyola, i el de catalana i espanyol.

En el primer cas, el fill, si bé té a la sang quelcom més de catalá que d'espanyol, no será fácilment catalanista, puix ell aprendrá invariablement la llengua castellana. L'infant no orfe de mare aprèn primer, i moltes vegades únicament, la llengua de sa mare.

En el segon cas, si bé el noi sabrá catalá, l'imperialisme i anti-liberalisme innat i congènit en el seu pare, perjudicará notablement la seva catalanitat. I com que la dona –culturalment parlant– está avui molt per sota de l'home, mentre son pare li parlará d'«España», els «hijos del Cid», la «Unidad Nacional», &c., sa mare no podrá contrarestar-lo, car ella, en el 998 per mil dels casos, ignorará ádhuc què vol dir Catalunya.

Resumint: El noi de sang catalana-castellana no será mai nacionalista ni tampoc catalanista. Tindrá dues pátries, que equival a no tenir-ne cap.

Mezcla de sangres

Ocupa también un lugar nada despreciable en el Catálogo Psíquico-Fisiológico que esbozamos.

Sin querer ofender ni molestar nada a los hombres, le hemos de dar suma importancia. Dejando de lado honrosas y rarísimas excepciones, veremos que el individuo de sangre catalana-castellana (en el más amplio sentido) es híbrido, infecundo, como no puede ser por menos. No es ni catalán ni español. No aborrecerá Cataluña, pero no la querrá tampoco. Ni amará nuestra bandera, ni dejará de quererla.

Y esto en los dos casos. El de matrimonio de un catalán con una española, y el de catalana y español.

En el primer caso, el hijo, si bien tiene en la sangre algo más de catalán que de español, no será fácilmente catalanista, pues aprenderá invariablemente la lengua castellana. El niño no huérfano de madre aprende primero, y muchas veces únicamente, la lengua de su madre.

En el segundo caso, si bien el chico sabrá catalán, el imperialismo y el anti-liberalismo innato y congénito en su padre, perjudicará notablemente su catalanidad. Y como la mujer –culturalmente hablando– está hoy muy por debajo del hombre, mientras su padre le hablará de «España», los «hijos del Cid», la «Unidad Nacional», &c., su madre no podrá contrarrestarlo, pues ella, en el 998 por mil de los casos, ignorará incluso qué quiere decir Cataluña.

Resumiendo: El chaval de sangre catalano-castellana no será nunca nacionalista ni tampoco catalanista. Tendrá dos patrias, que equivale a no tener ninguna.

 

Solucions:

1ª Cap catalá ni cap catalana dignes de tal nom admetran unió matrimonial amb individu espanyol, o fill d'espanyols.

2ª En el sentit de catalá, considerarem no sols el de catalá pròpiament dit (catalá estricte, valenciá, balear, pitiúsic –Illes Pitiuses–, algueriá i catalá del Rosselló), ans també el fill de terres Occitániques (Catalunya Gran, Provença, Foix, Llenguadoc, Auvèrnia, Bearn, Llemosí, &c.).

3ª En el sentit de Castellá, entendrem: Castellá nou, castellá vell, lleonès, extremeny, andalús, asturiá, murciá i aragonès (excepció de les terres frontereres, a menys de 100 quilòmetres) i els nascuts de castellans al Marroc, Canáries, Río de Oro, Sahara Espanyol, Guinea i altres possessions espanyoles o a qualsevol país del món.

4ª Considerarem anticatalanes tals unions –salvant d'ésser atenuades per un o més enllaços anteriors–, i com a tals les combatrem.

5ª Declararem mal catalá el qui, després d'haverse-li fet tals reflexions, efectui el matrimoni.

6ª No oblidarem que sense una sang neta, verge de «cruces» sanguinis, és impossible fem res de profit.

7ª I no oblidarem que si el petit déu alat, cec com és, volgués ferir-nos en aquest sentit, que si l'amor és una cosa gran, immensa i la pèrdua una terrible desgrácia, Catalunya ha d'ésser el nostre Amor Suprem, i que Ella está per damunt de tot.

Josep Genovès Moles

Soluciones:

1ª Ningún catalán ni catalana alguna dignos de tal nombre admitirán unión matrimonial con individuo español, o hijo de españoles.

2ª En el sentido de catalán, consideraremos no sólo el de catalán propiamente dicho (catalán estricto, valenciano, balear, pitiuso –Islas Pitiusas–, alguerés y catalán del Rosellón), sino también el hijo de tierras Occitanas (Gran Cataluña, Provenza, Foix, Languedoc, Auvernia, Bearne, Lemosín, &c.).

3ª En el sentido de Castellano, entenderemos: Castellano nuevo, castellano viejo, leonés, extremeño, andaluz, asturiano, murciano y aragonés (con excepción de las tierras fronterizas, a menos de 100 kilómetros) y los nacidos de castellanos en Marruecos, Canarias, Río de Oro, Sahara Español, Guinea y otras posesiones españolas o en cualquier país del mundo.

4ª Tendremos tales uniones por anticatalanas –pudiendo ser atenuadas por uno o más enlaces anteriores–, y las combatiremos como tales.

5ª Declararemos mal catalán a quien, tras habérsele hecho estas reflexiones, efectúe el matrimonio.

6ª No olvidaremos que sin una sangre limpia, virgen de «cruces» sanguíneos, es imposible hacer nada de provecho.

7ª Y no olvidaremos que si el pequeño dios alado, ciego como es, quisiera herirnos en este sentido, que si el amor es una cosa grande, inmensa y la pérdida una terrible desgracia, Cataluña ha de ser nuestro Amor Supremo, y que Ella está por encima de todo.

José Genovés Moles

 

[ Traducción al español por el PFE. Otra versión en El Imparcial, Madrid, 3 junio 1932. ]