Filosofía en español 
Filosofía en español


Pro-Catalunya Lliure

Josep Genovès Moles

Les causes del nostre anorreament nacional

[ Las causas de nuestro aniquilamiento nacional ]

Ignoráncia

Aquesta causa és la més important. No hem de repetir que un 98 per 100 dels catalans ignoren lo més elemental de la història de sa pátria, d'aquella Catalunya pretèrita «rica i plena» que dominá la Mediterránia: fou «el poble més lliure del món», aquella Catalònia que fou pátria de Roger de Llúria, de Requesens, de Galzeran Marquet, de Roger de Flor i tants noms invictes que foren l'admiraciò de la seva época. I és clar, ignorants de tot, mal poden aprovar el nacionalisme integral. Quan senten a parlar de la «nació catalana», et miren bocabadats, i en sos cervells; feu de la tenebra, apunta la idea que parlen amb un boig. Rafael de Casanova, Claris, Wifred, Berenguer, Jaume I, Villarroel, &c., són per ells noms desconeguts, «noms de carrer». S'espanten al pensament d'una Catalunya independent, i el nom de «separatista» els és sinònim de «criminal» o de «beneit». Són les masses grises, orbes, mortes, que, com a ramat de xais, s'enlluernen davant qualsevol orador esquelloter que els parli de «la querida España», que per ells és, en realitat, la «querida» de la qual viuen: i aplaudeixen a Lerroux quan els engega un dels seus parlaments polítics.

Com fer res, amb aquesta gent? Si jo crec que, de posar-nos intransigents, es girarien contra nosaltres i ens acusarien de «mals catalans»!

L'única solució fóra la d'instruir-los, cosa gairebé impossible, si passen ja de la trentena: «arbre madurat tort, difícilment será endreçat». Però si de les generacions d'ara no en podem esperar gran cosa, cal pensar aixó dé les que pugen i de les vinents? Els infants i els joves són dúctils com la cera, i adopten la forma que se'ls vol donar. Si se'ls instrueix dignament –home culte, no será mai esclau–, quan seran homes, la infamia l'esclavatge envermellirá, fará enrogir els seus rostres, i sos braços es plegaran irresistiblement sobre les cadenes i les trossejaran victoriosos.

Resumim: Per tal de combatre la primera causa –ignoráncia–, indicarem:

Primer. Els pares ensenyaran o faran ensenyar «Historia catalana» als seus fills, per «mestres catalans».

Segon. Tothom que sápiga historia, l'ensenyará als seus compatricis en forma ben clara i intelligible.

Terç. Tots els adolescents i joves s'aplegaran en centres catalanistes o d'educació patriótica («Palestra», Centre de Dependents, Associació Catalana d'Estudiants, Ateneu Enciclopèdic, Ateneu Politècnic i d'altres).

Quart. Els poderosos i benestants adquiriran obres apropiades i d'autors dignes de crèdit: Rovira i Virgili, Fabra, Massó i Llorenç, Valls i Taverner i tants d'altres. Els de mitjans econòmics modestos, les «Històries de Catalunya» que publica l'editorial Seguí. (N'hi ha una edició de 80 cèntims, i una altra de molt práctica que val 25 cèntims. Els preus són el de cada quadern setmanal en curs de publicació.)

Cinquè. Refusarem tota literatura espanyolista i ex-separatista, o escrita per enemics seculars de Catalunya.

Sisè. I retirarem el tracte i l'amistat a tot enemic de Catalunya, sigui o no catalá.

Josep Genovès Moles

Ignorancia

Esta causa es la más importante. No repetiremos que un 98 por 100 de los catalanes ignoran lo más elemental de la historia de su patria, de aquella Cataluña pretérita «rica y plena» que dominó el Mediterráneo: fue «el pueblo más libre del mundo», aquella Cataluña patria de Roger de Lauria, de Requesens, de Galcerán Marquet, de Roger de Flor y tantos nombres invictos que fueron admiración de su época. Y claro, ignorantes de todo, mal pueden aceptar el nacionalismo integral. Cuando oyen hablar de la «nación catalana», te miran boquiabiertos, y en sus cerebros, feudo de la tiniebla, apunta la idea de que hablan con un loco. Rafael de Casanova, Claris, Wifredo, Berenguer, Jaime I, Villarroel, &c., son para ellos nombres desconocidos, «nombres de calle». Les asusta la idea de Cataluña independiente, y «separatista» les parece sinónimo de «criminal» o de «tonto». Son masas grises, muertas, que, como rebaño de ovejas, se deslumbran ante el cencerro de cualquier orador que les hable de «la querida España», que para ellos es, en realidad, la «querida» de la que viven: y aplauden a Lerroux cuando les encaja uno de sus discursos políticos.

¿Cómo hacer nada con esa gente? ¡Creo que, de ponernos intransigentes, se volverían contra nosotros y nos acusarían de «malos catalanes»!

La única solución sería la de instruirlos, algo casi imposible si pasan de la treintena: «árbol que torcido creció, difícilmente se endereza». Pero si de las generaciones de ahora no podemos esperar gran cosa, ¿cabe pensar lo mismo de las que llegan y las que vienen? Los niños y los jóvenes son dúctiles como la cera, y adoptan la forma que se les quiera dar. Si se les instruye dignamente –hombre culto, nunca será esclavo–, cuando sean hombres, la infamia la esclavitud les sonrojará sus rostros, y sus brazos se desplegarán irresistibles sobre las cadenas y las trocearán victoriosos.

Resumimos: Para combatir la primera causa –ignorancia–, indicaremos:

Primero. Los padres enseñarán o harán enseñar «Historia catalana» a sus hijos, por «maestros catalanes».

Segundo. Todo el que sepa historia, la enseñará a sus compatricios en forma bien clara e inteligible.

Tercero. Todos los adolescentes y jóvenes se reunirán en centros catalanistas o de educación patriótica («Palestra», Centro de Dependientes, Asociación Catalana de Estudiantes, Ateneo Enciclopédico, Ateneo Politécnico y otros).

Cuarto. Los poderosos y pudientes adquirirán obras apropiadas y de autores dignos de crédito: Rovira i Virgili, Fabra, Massó y Lorenzo, Valls y Taverner y tantos otros. Los de medios económicos modestos, las «Historias de Cataluña» que publica la editorial Seguí. (Hay una edición de 80 céntimos, y otra muy práctica que vale 25 céntimos. Los precios son los de cada cuaderno semanal en curso de publicación.)

Quinto. Rechazaremos toda literatura españolista y ex-separatista, o escrita por enemigos seculares de Cataluña.

Sexto. Y retiraremos el trato y la amistad a todo enemigo de Cataluña, sea o no catalán.

José Genovés Moles

 

[ Traducción al español por el PFE. ]