Filosofía en español 
Filosofía en español


Emili Nadal

País Valenciá

L'Institut d'Estudis Valencians

Dos mesos enrera demanavem ací mateix una política orgànica en el camp de la nostra cultura nacional. La resposta semblava haver arribat ràpida, amb la creació de l'Institut, cridat a coordinar i consolidar les institucions culturals de la nostra terra. Pot ser hom haja precipitat massa i tot, l'acció. Car ens fa l'efecte, davant les primeres experiències, que hom ha vulgut bastir la façana abans de tindre a l'abast la profunditat.

Teòricament amb les quatre seccions, històrico-arqueològica, filològica, científica i económica, queden incloses totes les activitats mes sobresortints que puguen desenvolupar-se per ara dins de la nostra cultura. Pero, hi ha la seguretat que neixa una actuació estimable i densa de la simple creació teòrica de l'Institut? Creiem sincerament que amb la major bona fe, hom ha estat excesivament optimista. El nostre parer és que hauria calgut construir poc a poc cercant els resultats sòlids i defugint tota precipitació. O siga, que arrancant d'allò que ja existía amb plena força, anar creant coordinacions i organismes, segons el que el desenvolupament normal dels treballs comanara.

L'existencia inmediata de seccions com les d'Economia i Ciencies, ens temem molt que no surti del paper, mentres a les seccions restants hom hi troba encara diversos organismes sense encuadrar en l'Institut. Quina és la situació present del Centre de Cultura Valenciana, sota el patronatge de l'Ajuntament i la Diputació abans del 19 de juliol? Es que se'l considera inclós en l'Institut o se'l desestima? Que s'ha fet per coordinar amb l'Institut la Societat Castellonenca de Cultura? I cóm es pensa lligar a les tasques de l'organisme central, les activitats i iniciatives dels grups locals i comarcals (Xativa i Alacant, per exemple), sense que siga negligir-los o absorvir-los? I les relacions de col-laboració amb la resta del territori nacional (Catalunya, Balears, Rosselló)?

Fins ara, el sol nucli d'estudiosos valencians amb que compta el recen-nat Institut és l'acoblat en el Servei d'Investigació Prehistòrica que des de fa un deceni ha vingut actuant d'una manera orgànica i eficient en tot el que fa referència a l'estudi i ordenació de l'arqueologia prehistòrica a casa nostra; les seves publicacions, la seva biblioteca i el seu museu son quelcom de tangible i positiu, junt amb les seves campanyes d'excavacions de Gandia, Moixent, Llíria, &c. Al costat d'açò, la base i els mitjans de treball que poden trobar els que han estat encarregats del conreu de la nostra història i de la nostra llengua és ben minso. Mentres no hi haja un arxiu i una biblioteca centrals, de tot el País Valencià, mancats de tota mena d'instruments poc és el que cal esperar, tot i la bona voluntat i competència que puguen aportar els membres de l'Institut. Millor hagués estat no precipitar-se en les actuals citcumstàncies a voler realitzar una obra inmediata i “brillant”, dedicant en canvi tots els esforços a la labor preparatòria indispensable, fundamentalment reorganitzadora.

Estem a un moment tens i esforçat, i el que cal és tendir energicament a consolidar l'existent en lloc de dispersar les forces en voler abastar.vint coses a un temps. Temps arribarà en que puguem crear totes les institucions d'alta cultura que calguen. Mes per el moment deuriem limitar-nos a continuar i reforçar el que ja existeix dedicant la resta de les posibilitats culturals a salvar i ordenar els materials inestimables no destruits encara per l'agressió feixista, de manera a posibilitar les jornades intensives del demà.

Repetim-ho un cop encara per que no s'oblide: la guerra no ha estat guanyada encara. Per molts bells projectes que bastim en pro del nostre desenvolupament nacional de res no ens serviran si abans la victoria no ha estat asegurada.

Ara som a l'etapa de la defensa de la cultura, del treball per asegurar la seua continuitat i conservació, tot i vigilant els símptomes de la nova cultura que naix. Dia vindrá en que podrem dedicar-nos de ple a les labors pacífiques… Ara per ara no podem perdre el temps en asaigs i projectes. Cal continuar allò que ja és una creació autèntica i organitzar per a la futura edificació els altres recursos diseminats encara.