Filosofía en español 
Filosofía en español

José María Soler Janer  ≈1905-198_

Ideólogo, poeta y filólogo catalanista, Jefe de Redacción de la Enciclopedia de la Religión Católica (Dalmau y Jover S.A., Barcelona 1950-1956), donde aparece discretamente, entre los Colaboradores, como “J. S. Janer. Lic. en Filosofía y Letras. Jefe de Redacción” (para no facilitar su identificación), tal como sucede con el director y coeditor de esa obra, “R. D. Ferreres”, otrora conocidos ambos como destacados catalanistas secesionistas. Los artículos de esta enciclopedia no van firmados (aunque sus responsables doctrinales últimos habitaban en el Colegio Máximo de San Francisco de Borja, recién inaugurado en 1949 por los jesuitas en San Cucufate del Vallés).

Cuatro años antes de iniciarse la edición de la Enciclopedia de la Religión Católica en 1950; la pareja “J. S. Janer” y “R. D. Ferreres” firmaba, sin tanto disimulo, una cuidada Historia del traje (1946-1947) en dos tomos de gran formato (220×280 mm), profusamente ilustrada con cientos de dibujos a color, publicada por Librería Dalmau, propiedad del mismo “R. D. Ferreres”, copropietario de “Dalmau y Jover S. A.”

En el “Padrón de los individuos obligados al impuesto de cédulas personales” (Archivo Municipal de Gerona, año 1925), figura inscrita su familia, con fecha 1 de octubre de 1925 (números de orden 6338 a 6342), todos con naturaleza en el municipio de San Pedro Pescador, provincia de Gerona: Jaime Soler Carreras (casado, empleado municipal, 51 años), Catalina Janer Teijidor (casada, 49 años), Juan Soler Janer (soltero, estudiante, 27 años), Soledad Soler Janer (soltera, bordadora, 23 años) y José M. Soler Janer (soltero, estudiante, 20 años). Al padre corresponde cédula de clase 8ª (11,50 pesetas), al resto cédula de clase 11ª (1,15 pesetas). Pubo haber nacido, por tanto, hacia 1905.

Su hermano mayor, Juan Soler Janer (1897-1967), ardoroso tradicionalista, nacido en San Pedro Pescador, estudió en el Instituto de Figueras y derecho en la Universidad de Barcelona. Como periodista perteneció desde 1926 a la redacción de El Correo Catalán, hasta la guerra civil, desde 1932 como director del periódico. “Defensor integérrimo de la doctrina tradicionalista, se distinguió en todo momento por la entereza de sus convicciones, por su caballerosidad y bondad sin límites y por su elevación generosa al considerar los principios humanos aunque los creyera erróneos, con tal de que fueran informados por la más rigurosa honradez. En el año 1934 fue elegido concejal por el Ayuntamiento [de Barcelona], fue desposeído del cargo al advenir el dominio marxista, que le obligó a cruzar la frontera y trasladarse a la España nacional, donde prestó señalados servicios a través de la organización de 'Frentes y hospitales'. Al término de la contienda, se reintegró a su bufete de abogado y al Tribunal Tutelar de Menores, del que era juez.” (La Vanguardia Española, Barcelona, 9 mayo 1967).

José María Soler Janer estudió también en el Instituto de Figueras, y luego en la Facultad de Filosofía y Letras de Barcelona.

«Llamamientos. Por la secretaría general de la Universidad se interesa la presentación, con toda urgencia, de los alumnos del bachillerato universitario de la sección de Letras, don Salvador Jubany Martí y don José M. Soler Janer, del Instituto de Figueras.» (La Vanguardia, Barcelona, jueves 27 septiembre 1928, pág. 10.)

«Del rectorado. Por el rector de la Universidad [de Barcelona] han sido firmados los títulos de Bachiller universitario siguientes: Sección de Ciencias […], Sección de Letras, para don José María Soler Janes, don Antonio Serrano Zaragoza, don Francisco Juan Saiz, don Pedro Cervera Roca, don José Lampreave Blasco y don Luis Girbau Estrada.» (La Vanguardia, Barcelona, jueves 3 abril 1930, pág. 13.)

Debuta en los ambientes catalanistas radicales a finales de 1933, con dos poesías en el semanario Clarisme (“Clarista, a Catalunya, és tota persona conscientment catalana i catalanament conscient, que actua d'acord amb la seva catalanitat i la seva consciència”), dirigido por su paisano Delfín Dalmau Gener (Figueras 1891-Barcelona 1965, activista esperantista catalanista secesionista, fundador en 1918 de la academia privada barcelonesa Liceo Dalmau, adaptada y redenominada en 1940 a la nueva realidad como centro de enseñanza por correspondencia, el Instituto Belpost), aunque pronto sienta cátedra como ideólogo político, mereciendo su artículo “Concepte de Nacionalisme i concepte d'Universalisme” la primera página del número 14 (ilustrado con dos dibujos: Gandhi y el Dr. Zamenhof):

«Trobem, doncs, que la nostra activitat no ha de dirigir-se primordialment a estructurar un federalisme peninsular, digui's com es vulgui; evidentment, aquest pot facilitar la formació definitiva d'altres federacions: l'una, Euzkadi; l'altra, Galicia-Portugal; l'altra, l'Occitánica; l'altra encara, la de la resta peninsular; peró, essencialment, ja diem quin federalisme ha d'ésser el nostre. Aixi mateix, la tendéncia federal enllà del Pireneu, pot afavorir la constitució de federalismes definitius; en conseqüencia, s'imposa la rectificació de conceptes i de terminologies Franca, Espanya. Com a immediata unitat superior d'articulació de cadascuna d'aquestes unitats federals, Estats Units d'Europa; i el Món; mes no per aixó serien incompatibles aquelles entre elles, ans ben al contrari. Es clar que parlem d'uns Estats Units, normals tots ells.» (Josep M.ª Soler Janer, “Concepte de Nacionalisme i concepte d'Universalisme”, Clarisme, 20 enero 1934, nº 14, pág. 1.)

«Ho afirma, encara, un senyor “Antonio López Sánchez. Catedrático en la Escuela Central Superior (!) de Comercio”, quan en la seva Geografía General, 5ª (!) ed., diu: “El idioma oficial y generalmente hablado en España (vol dir en els dominis espanyols) es el castellano… Además, en algunas regiones se hablan los dialectos valenciano, mallorquín, gallego y catalán.” (El basc l'admet com a llengua.) […] Després de tot el que hem anotat, digueu-nos si exageràvem quan parlávem de monstruositats. Peró ho veureu millor si considereu casos en què els tribunals han condemnat innocents a les més greus penes, pel fet de no haver-se pogut expressar en la llengua que Déu els donava, en néixer.» (Josep M.ª Soler i Janer, “Gramàtica i Llenguatge. Una monstruositat”, Clarisme, Barcelona 3 marzo 1934, nº 20, pág. 2.)

«Associació Protectora del'Ensenyança Catalana. Se celebrà l'Assemblea General d'aquesta entitat. Després d'aprovada l'acta de la sessió anterior i de llegides i aprovades per aclamació la Memòria del curs precedent i l'estat de comptes i pressupost per a l'any nou, és féu la votació per a cobrir les vacants del Consell Directiu i Comissions auxiliars. La votació donà el següent resultat: […] Comissió de Foment: Josep M. Girona, Josep M. Soler i Janer, i Jaume Creus.» (La Veu de Catalunya, Barcelona, 7 marzo 1934, pág. 8.)

«Triomfs claristes! El nostre benvolgut company d'adolescéncia Josep M.ª Soler i Janer, ha guanyat dos premis en els “II Jocs Florals Escolars” celebrats recentment a la Universitat. El premi tercer amb “L'oreneta i el pardal”, lema: “Com canten al meu poble”. I el vuité amb “Migdia a la devesa de Girona”, lema “Repòs d'estiu”.» (Clarisme, Barcelona 31 marzo 1934, nº 24, pág. 2.)

«Parlant seriosament, ens cal lloar la tasca d'aquest periòdic, no de joventut, que equivaldria a dir inexpert, sinó per a la joventut més experta. Ens cal esmentar noms de xicots tan intelligents com Soler i Janer (del qual publicarem aviat unes poesies bellíssimes), dotat de grans possibilitats intel-lectuals i literàries; que, per estudiós, ha de reeixir en tot allò que es proposará i que en les págines de Clarisme s'ha revelat, junt amb Virgili Andorra, Cordonet, Castellnou, Ventura Plana, Ernest Pérez i Mas, Pere Casadevall, Miguel Martines, que ara efectua un viatge per Xina, de la mateixa manera que, temps enrera, n'efectuà un per la Lapònia, &c., &c.» (“Converses. Parlant amb Eduard Serra (Oscar)”, Clarisme, Barcelona 7 abril 1934, nº 25, pág. 1.)

Aparte su colaboración con Rafael Dalmau Ferreres en la Historia del traje y en la Enciclopedia de la Religión Católica, Soler Janer no tuvo ninguna dificultad en seguir cultivando la prosa y el verso catalán, e incluso recibir premios por ello, durante el tolerante régimen del general Franco: en 1958 la revista valenciana Sicania incluye a “José María Soler i Janer” entre los autores premiados en la LXXV edición de la gaya fiesta celebrada por Lo Rat Penat; en 1959 su “Cant a la ciutat d'Alcira” enriquece el porfolio de las fiestas de esa ciudad valenciana; y el número 18 de Sicania publica en contraportada este breve texto apologético de un catalán imperial que anega valenciano y mallorquín:

«Sobre la musicalitat del nostre idioma. La nostra parla, carent de sons guturals i nasals, i ensems, però, dolça, clara i mascle, ha produït en els diversos indrets dels seus dominis obres d'una expressivitat excepcionalment musical. Enèrgica i dúctil al sentiment encés d'un Llull, majestuosa i continguda en el gran Ausiàs Marc, de moviment incisiu en l'incisiu Jaume Roig, és una filigrana de musicalitat i compenetració amb el “tema”, en La Barraca i El barranc dels Algadins de Llorente, en La reliquia i La serra d'Alcover, en El comte Arnau, La Sardana, &c., de Maragall, en innombrables produccions de Verdaguer. Llegiu-los compareu y digueu si és gaire fàcil de trobar-los parió d'expressivitat –ritme, música– entre les d'altres idiomes, ni tan abundosament. I si és qüestió d'aproximar-se als sistemes del vers quantitatiu grec o llatí, ja ens diuen també si en gaires llocs troben superades les Horaciones de Costa i Llobera, o les adaptacions tan rítmicament grans i majestuoses de l'Odissea traduïda per Carles Riba y de l'Eneida en la versió de Miquel Dolç.» (Josep Maria Soler i Janer, “Sobre la musicalitat del nostre idioma”, Sicania, Valencia, diciembre de 1959, nº 18, pág. 2.)

En 1963 su “Glossari de la Rosa” comparte un premio de 5.000 pesetas puestas por la Dirección General de Información [franquista], y aparece publicado en la Revista del Centro de Lectura de Reus (diciembre de 1963, cuarta época, nº 138, páginas 117-123).

Ya con más de setenta años, restaurado el Borbón en el trono de España, publica dos libritos de filología catalana aplicada: Gràcia i desgràcia de les traduccions literals (1977) y Gentilicis dels Països Catalans: paragentilicis, malnoms i sobrenoms (1979).

«Gràcia i desgràcia de les traduccions literals titúlase un libro que escribió Josep Maria Soler Janer y que ha publicado Editorial Claret en su “Collecció Pompeu Fabra”, y que es un “recull de modismes catalans” con su correspondiente equivalencia en castellano, que naturalmente no es casi nunca una traducción literal, aunque el autor la da también para que se vea el disparate que ello representaría.» (La Vanguardia, Barcelona, jueves 6 octubre 1977, pág. 40.)

«A la Col.lecció Llengua Viva que publica l'Editorial Millà hi ha sortit un llibre en el qual a través de 130 págines Josep Maria Soler i Janer hi fa una relació de “Gentilicis, paragentilicis, malnoms i sobrenoms dels Països catalans”.» (La Vanguardia, Barcelona, jueves 6 diciembre 1979, pág. 40.)

«El editor Lluís Millà i Reig, continuador de una dinastía de libreros-editores en Sant Pau, 21, de Barcelona, es conocido por su “Arxiu Teatral” y sus ediciones de cultura popular. […] Pero recientemente Millà ha iniciado una nueva colección, “Llengua viva”, cuyos tres primeros títulos merecen destacarse por su doble condición de obras de carácter popular y erudita a un tiempo. […] Por último, J. M. Soler i Janer ha publicado en la misma colección “Llengua viva”, Gentilicis dels Països Catalans, de hecho una primera aportación a un tema muy poco estudiado. El subtítulo es más explícito: Paragentilicis, malnoms i sobrenoms. Como se sabe, gentilicio es el nombre que se da a las personas en razón de la localidad de donde provienen: 'artanecs', de Artà; 'canetencs', de Canet; 'palmers' de Palma de Gandia, &c. El autor ha sido muy prudente y ha cotejado todos sus materiales, sin inventar nada. Desde la reciente aparición de su libro, el señor Soler i Janer me comunica que recibe regulares aportaciones de los lectores, tanto de gentilicios como de motes. Yo me permitiría añadir algunos de las localidades de donde provienen sus ramas materna y paterna: a los de l'Aleixar se les llama 'naps' y a los de Premià de Dalt 'gafarrons'. Gentilicis dels Països Catalans incluye también pequeños vocabularios complementarios: sobre parentesco, sobre la casa, &c.» (Albert Manent, “De la lengua catalana. Modismos, argot y proverbios”, La Vanguardia, Barcelona, miércoles 9 de enero de 1980, pág. 12.)

Este testimonio de Albert Manent [1930-2014; beneficiado en 1963 con 3.000 francos por el CE del CLC, asiste con su padre, el poeta católico Mariano Manent, a La Ametlla 1964, &c.] permite confirmar que José María Soler Janer se mantenía activo a principios de 1980.

Bibliografía de José María Soler Janer

1931 J. M. Soler Janer, “Paisatje i ànima (apunts del natural)”, suplemento literario de El Autonomista, Gerona, octubre 1931, págs. 60-62.

1933 Josep M.ª Soler i Janer, “Poesia. Setze anys. Un quasi scherzo trist” [versos], Clarisme. Periòdic de joventut, art i literatura, Barcelona, 9 diciembre 1933, nº 8, pág. 2.

Josep M.ª Soler i Janer, “Poesia. Superació”, Clarisme, 23 diciembre 1933, nº 10, pág. 2.

1934 Josep M.ª Soler Janer, “Poesia. Elegia diminuta”, Clarisme, 6 enero 1934, nº 12, pág. 2.

Josep M.ª Soler Janer, “Concepte de Nacionalisme i concepte d'Universalisme”, Clarisme, 20 enero 1934, nº 14, pág. 1.

Josep M.ª Soler Janer, traducción de “Poesia. La invitació al viatge (De Baudelaire)”, Clarisme, 27 enero 1934, nº 15, pág. 3.

Josep M.ª Soler Janer, “Poesia. A l'altra banda del Pirene…”, Clarisme, 3 febrero 1934, nº 16, pág. 4.

“El gep i la biga” (R. Roig puntualiza a Josep María Soler i Janer, y éste le responde), Clarisme, 17 febrero 1934, nº 18, pág. 3.

Josep M.ª Soler i Janer, “Gramàtica i Llenguatge. Una monstruositat”, Clarisme, 3 marzo 1934, nº 20, pág. 2.

Josep M.ª Soler Janer, “El gep i la biga. A R. Roi, afectuosament”, Clarisme, 10 marzo 1934, nº 21, pág. 3.

Josep M.ª Soler Janer, “Invocació a l'etern” (dentro de “Poetes de Clarisme”), Clarisme, 17 marzo 1934, nº 22, pág. 4.

Josep M.ª Soler Janer, “Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana?”, Clarisme, 14 abril 1934, nº 26, pág. 2.

Josep M. Soler i Janer, “Canço (D'un home petit a una dona petita)” [versos], Clarisme, 28 abril 1934, nº 28, pág. 4.

Josep M. Soler i Janer, “Recensió de Llibres. El bes als llavis, Carles Salvador. Poemes”, Clarisme, 5 mayo 1934, nº 29, pág. 4.

Josep M. Soler i Janer, “Cofrets (Recordant una exposició de N'Adolf Fargnoli)” [versos], Clarisme, 12 mayo 1934, nº 30, pág. 1.

Josep M.ª Soler Janer, “La nostra cultura? La pobra ventafocs (Al Sr. Josep Carbonell, afectuosament)”, Clarisme, 2 junio 1934, nº 33, pág. 1.

Josep M.ª Soler i Janer, “Recensió de Llibres. Polèmica, Delfi Dalmau, Edicions Clarisme”, Clarisme, 9 junio 1934, nº 34, pág. 4.

1935 J. M. Soler i Janer, “Cançó d'una nit d'estiu”, suplemento literario de El Autonomista, Gerona, octubre 1935, pág. 20.

1946 R. Dalmau & J. M.ª Soler Janer, Historia del traje, dibujos de C. Mestres y J. Vilarrubias, Librería Dalmau, 2 volúmenes, Barcelona 1946 y 1947, 502+515 páginas, 887+1080 dibujos en el texto.

1959 Josep Maria Soler i Janer, “Sobre la musicalitat del nostre idioma”, Sicania, Valencia, diciembre de 1959, nº 18, pág. 2.

1963 Josep M.ª Soler i Janer, “Glossari de la Rosa”, Revista del Centro de Lectura, Reus, diciembre de 1963, cuarta época, nº 138, págs. 117-123. (“He aquí el trabajo nº 16 que con el nº 13 publicado en nuestro número anterior compartió el premio de 5.000 pesetas ofrecido por la Dirección General de Información.”)

1977 Josep M.ª Soler i Janer, Gràcia i desgràcia de les traduccions literals, Editorial Claret (Pompeu Fabra 9), Barcelona 1977, 124 págs.

1979 Josep M.ª Soler i Janer, Gentilicis dels Països Catalans: paragentilicis, malnoms i sobrenoms, Millà (Llengua viva 3), Barcelona 1979, 130 págs.

gbs